Màster Universitari. Intervenció Socioeducativa amb Infància, Adolescència i Família

Any acadèmic 2020-21

Totes les assignatures del primer semestre d'aquest estudi s'impartiran durant el curs 2020-21 mitjançant sessions a distància síncrones, d'acord amb el Pla d’actuació de la Universitat de les Illes Balears per a la docència presencial adaptada.

Informació general sobre els TFM

El Treball de Fi de Màster (TFM) consisteix en la realització d’un treball acadèmic, inèdit i elaborat específicament per a aquesta finalitat, on l’estudiant ha d’aplicar, de manera individual i sota la supervisió d’un o més tutors, competències adquirides al llarg de la titulació, i que permet, en funció dels perfils de cada pla d’estudis, l’avaluació de la capacitat professional, formativa i/o d’iniciació a la recerca de l’estudiant.

A continuació podeu consultar la informació referent a cada una de les fases en què es divideix la gestió acadèmica i administrativa del TFM d'acord amb l'Acord del Comitè de Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau pel qual s'aprova el Reglament propi per a l'elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears que entra en vigor l’any acadèmic 2020-21.

Matrícula del treball de fi de màster

L’estudiant s’ha de matricular de l’assignatura de TFM dins els terminis de matrícula o d’ampliació de matrícula establerts pel CEP abans de poder procedir a les següents fases del procés. Així mateix, cada titulació pot definir les condicions i els requisits que els estudiants han de complir per poder-se matricular al TFM (si escau, aquests requisits s’indicaran a la guia docent del TFM i a l’apartat d’informació específica de la titulació).

El nombre màxim de matrícules per superar el TFM és de quatre, més una matrícula addicional que serà concedida per la direcció del CEP, previ vistiplau de la direcció del màster.

Quan la defensa del TFM no es pugui dur a terme durant la primera matrícula vigent, l’estudiant es podrà matricular per tutela acadèmica l’any acadèmic immediatament posterior per poder efectuar la defensa del treball. La matrícula per tutela acadèmica comptarà com a segona matrícula i, una vegada finalitzat el període de tutela sense haver superat el TFM, les matrícules següents seran ordinàries.

En qualsevol cas, si s’efectua la defensa del TFM i el treball obté una qualificació de suspens, l’estudiant haurà de fer una nova matrícula ordinària sense poder optar a la matrícula per tutela acadèmica.

Assignació de propostes i tutors

Cada titulació publicarà la llista de propostes o línies generals sobre les quals els estudiants matriculats al TFM de la titulació podran elaborar el treball. Les propostes o línies constaran d’un o diversos professors que puguin ser tutors.

Les propostes s’assignaran seguint el procediment establert per cada titulació (si escau, aquest procediment s’indicarà a l’apartat d’informació específica de la titulació), i és responsabilitat de cada un dels tutors vetllar per la qualitat acadèmica del TFM.

Inscripció del projecte del treball de fi de màster

La inscripció del TFM constitueix un contracte docent entre l’estudiant i el tutor o els tutors.

Una vegada assignada la proposta de TFM a un estudiant, aquest formalitzarà la inscripció del treball dins els terminis establerts per a cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació), mitjançant l’aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, que permetrà a l’estudiant fer el seguiment de la seva sol·licitud.

Cal tenir en compte que a la sol·licitud d’inscripció l’estudiant ha de:

  • Fer constar el títol provisional del treball (sense emprar majúscules, excepte en els casos necessaris).
  • Fer constar el nom i els cognoms de cada un dels tutors i les adreces electròniques respectives (ha de comprovar que aquestes adreces són correctes, ja que aquest serà el mitjà a través del qual els tutors hauran d’acceptar la tutela del TFM per completar la inscripció del treball).
  • Adjuntar un guió del treball en format PDF i d’una grandària inferior a 100 MB.

Podreu fer el seguiment de la sol·licitud a la mateixa aplicació.

Lliurament del treball de fi de màster

L’acte de lliurament del TFM s’estén com la sol·licitud d’avaluació del TFM que fa l’estudiant.

El TFM es podrà lliurar dins els terminis establerts per cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació), sempre que l’estudiant tingui acceptada la sol·licitud d’inscripció i hagi pagat les taxes de matrícula i de gestió.

El lliurament del TFM consta de dues accions. En primer lloc, l’estudiant ha de fer la sol·licitud d’avaluació a l'aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, on podrà fer el seguiment de tot el procés. En aquest punt cal tenir en compte que:

  • Cal adjuntar la memòria del TFM en un únic document PDF seguint les normes establertes per cada titulació (la grandària d’aquest PDF ha de ser inferior a 100 MB).
  • La portada de la memòria ha de respectar el format de portada del TFM establert per als estudis de màster de la UIB.
  • Si el treball conté fitxers annexos en altres formats (àudio, vídeo, etc.) que no es poden incorporar al PDF de la memòria, aquests també es poden adjuntar a la sol·licitud en suport electrònic.
  • L’estudiant també haurà d’emplenar la llicència de distribució del TFM per indicar si accepta que el treball estigui en lliure accés o no al repositori institucional per poder consultar-lo públicament.

La segona acció necessària per completar el lliurament del TFM consisteix a lliurar la memòria del treball en format PDF (exactament la mateixa que s’ha lliurat al punt anterior) a la tasca que el responsable del TFM hagi designat a tal efecte a l’assignatura de TFM d'Aula digital de la titulació. Mitjançant l’ús de programes de detecció de plagi es revisarà el TFM i es generarà un informe que estarà a disposició de cada un dels tutors i dels membres del tribunal que hagin d’avaluar el treball, i que podrà ser tingut en consideració a l’hora d’acceptar el lliurament del TFM, així com en l’avaluació per part del tribunal.

Defensa del treball de fi de màster

La presentació i defensa del TFM és obligatòriament un acte públic en el qual l’estudiant farà una exposició oral davant un tribunal format, com a mínim, per tres membres: un president, un secretari i un vocal. Un cop acabada l’exposició, el tribunal obrirà un torn de qüestions sobre aspectes relacionats amb el treball.

La defensa pública del TFM s’haurà de dur a terme dins els terminis que estableixi cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Per poder dur a terme la defensa del TFM l’estudiant ha d’haver superat tots els altres crèdits necessaris per a l’obtenció del títol. Sens perjudici de l’anterior, un estudiant podrà defensar el TFM amb un màxim d’una assignatura no superada si així s’estableix a les directrius específiques del TFM de la titulació publicades a la seva pàgina web (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació).

La titulació pot designar un o diversos tribunals de TFM. En cas que la titulació designi un tribunal específic per a cada TFM, aquesta designació s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la data en què hagi finalitzat el dipòsit del treball. Una vegada ha estat informat de la designació, el president del tribunal (o el responsable del TFM o la direcció de la titulació) convocarà els altres membres, el tutor o els tutors i l’estudiant per a la presentació i defensa del treball en un màxim de deu dies hàbils.

En circumstàncies excepcionals en què el TFM contingui informació que pugui tenir la consideració de confidencial, el procediment per a la presentació i defensa pública es podrà modificar seguint les indicacions de l’article 10 del Reglament per a l’elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears. Per acollir-se a les especificacions dels TFM sotmesos a processos de protecció de dades o resultats, en el moment de lliurar el treball, l’estudiant o els tutors han de fer una sol·licitud raonada adreçada al CEP.

Avaluació del treball de fi de màster

Cada titulació establirà els criteris d’avaluació del TFM, que es faran públics per a cada any acadèmic i seran tinguts en compte pel tribunal a l’hora de qualificar el TFM (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Un cop acabada la presentació i defensa del TFM, el tribunal deliberarà sobre el grau d’acompliment de l’estudiant i determinarà la qualificació del treball, que s'incorporarà al seu expedient.

Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin.

Recursos a la web de la biblioteca de la UIB: Definició, normativa i altres temes realacionats amb el plagi i com evitar-ho.

Integritat acadèmica, plagi i com incorporar les idees d'altres als nostres treballs: Autora: González Teruel, Aurora - Data: 2019 - (Innovació Educativa Universitat de València) Vídeo a youtube.

Informació sobre com accedir als informes de Turnitin: Webminar UIB Turnitin.

Recursos per als tutors del treball de fi de màster

Atès que la primera passa per al control del plagi l'han de fer les persones que tutelen el TFM, és convenient que els tutors del treball revisin la secció "Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin" d'aquesta pàgina web.

Guia per als tutors del treball de fi de màster

Informació específica dels TFM del Màster Universitari. Intervenció Socioeducativa amb Infància, Adolescència i Família

Línies d'investigació del professorat per a l'elaboració TFMs

NOEMY BERBEL
  • L'art com a eina de canvi: inclusió educativa, social i regeneració dels vincles comunitaris.
  • Projectes d'Aprenentatge Servei (ApS).
  • Art/Música comunitària.
CARMEN TOUZA
  • Programes d'intervenció davant situacions de maltractament al menor i amb menors testimonis de violència de gènere.
  • Intervenció socioeducativa en l'acolliment residencial, l'acolliment familiar i l'adopció.
PERE PALOU, PERE ANTONI BORRÀS, JAUME CANTALLOPS i JOSEP VIDAL
  • Promoció d'hàbits de vida saludable en entorns educatius.
FRANCISCA COMAS; XAVIER MOTILLA; BERNAT SUREDA; SARA GONZÁLEZ.
  • Història de la infància i la família.
  • Història de les institucions d'atenció a la infància.
  • Història de l'escolarització.
  • Història de l’educació social.
  • Drets del menor i programes d’atenció a la infància.
CARMEN ORTE, LLUÍS BALLESTER, JOSEP LLUÍS OLIVER, BELÉN PASCUAL, JOAN AMER, MARGA VIVES, M.ANTÒNIA GOMILA, VICTÒRIA QUESADA, ROSARIO POZO.
ANÀLISI DE LA REALITAT EDUCATIVA I SOCIAL
  • Les dificultats socials al sistema educatiu i als serveis socioeducatius.
  • Pobresa infantil.
  • Joventut: necessitats, tendències i polítiques públiques.
PROGRAMES FAMILIARS
  • Gestió de conflictes: mediació escolar, familiar i comunitària.
  • Programes de competència familiar.
  • Educació familiar.
  • Prevenció del consum de drogues.
INTERGENERACIONALITAT
  • Intervenció socioeducativa intergeneracional.
  • Persones majors (gent gran): necessitats i programes.
CONDUCTA NO NORMATIVA
  • Prostitució i altres modalitats d'explotació sexual (Abús sexual en la infància i adolescència).
  • Pornografia i canvis en les relacions interpersonals dels adolescents.
PROGRAMES I SERVEIS
  • Programes de prevenció i intervenció en convivència escolar basats en evidència.
  • Avaluació de programes d'intervenció educatius, socials i socioeducatius.
  • Treball socioeducatiu en xarxa.
  • Programes de prevenció i intervenció en convivència escolar basats en evidència
  • Gestió de conflictes: mediació escolar, familiar i comunitària
  • Programes de competència familiar.
  • Intervenció socioeducativa intergeneracional.
  • Educació, família i comunitat: visió teòrica, metodològica i des de la intervenció socioeducativa.
  • La relació de les famílies amb les escoles, els serveis socials i altres àmbits de la comunitat.
  • Intervenció comunitària i treball en xarxa: l'àmbit de la intervenció familiar.
ANTONIA PANIZA
  • Dret de Família, en general. I específicament, temes actuals com: guarda i custòdia compartida, aspectes actuals de la filiació (doble maternitat, gestació per substitució, reconeixements de complaença, etc.).
  • Protecció dels menors, en general (entre d'altres, en supòsits de separació o divorci i en situacions de risc i desemparament, etc.).
  • Menors i noves tecnologies des d'una perspectiva jurídica.

Són molts els temes que es poden tractar des d'un punt de vista jurídic. Per això és possible una cotutorització d'un altre treball en el qual es vulgui analitzar el tema triat des d'un punt de vista jurídic.

MATEU SERVERA
  • Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat: repercusions sociofamiliars i escolars.
  • Psicopatologia infantil: repercursions sociofamiliars i escolars.

CALENDARI CONVOCATÒRIES TFMs

CONVOCATÒRIA FEBRER

8-17 gener. Termini sol·licitud d'inscripció TFM.
22-24 gener. Termini entrega del TFM.
13-14 febrer. Dates per a la defensa del TFM.

CONVOCATÒRIA JUNY-JULIOL

1-12 juny. Termini sol·licitud d'inscripció TFM.
19-30 juny. Termini entrega del TFM.
20-21 juliol. Dates per a la defensa del TFM.

CONVOCATÒRIA SETEMBRE

2-31 juliol. Termini sol·licitud d'inscripció TFM.
1-10 setembre. Termini entrega del TFM .
29-30 setembre. Dates per a la defensa del TFM.

Treballs de fi de màster defensats

  • Guarda i custòdia compartida, anàlisi de la jurisprudència i del seu impacte en els menors
  • Revisió bibliogràfica sobre l?_?acolliment en família extensa
  • ACTIVIDAD FÍSICA Y ANSIEDAD DURANTE EL CONFINAMIENTO POR COVID-19 EN ADOLESCENTES. UNA REVISIÓN SISTEMÁTICA
  • Afectividad y sexualidad en personas con discapacidad intelectual y en proceso de envejecimiento: una propuesta de intervención
  • Alfabetización de la pornografía: una propuesta de proyecto para el centro Naüm
  • Anàlisi interna i externa d?_?aspectes positius i negatius de la Secció Territorial i Equip de Primera Valoració i Urgències del Servei d?_?Infància i Família (IMAS)
  • Dones, creativitat i art: una proposta de taller artístic per la comunitat
  • El repte de la participació de les famílies a través de les associacions de pares i mares
  • El rol parental y la importancia de los programas de competencia parentales en España
  • El treball de les emocions a través de la música amb nenes i nens amb TEA
  • Estudio sobre la importancia del apoyo a través del empoderamiento en jóvenes en riesgo de exclusión social
  • Historia de l'educació infantil a l'Estat espanyol: Una revisió sistemàtica
  • La gestió de conflictes a través de la mediació escolar a l'Educació Primària
  • La importància de la relació terapèutica en programes de prevenció familiar: és possible la seva incorporació en programes d'entrenament parental?
  • La influència de la COVID-19 a l'ús de les TIC a les llars de famílies amb infants de 0-9 anys
  • La problemática de los/as menores extranjeros/as no acompañados de sus familiares
  • L?_?educació sexual en la infància i el paper de la família: La literatura infantil com eina educativa
  • Les necessitats i les experiències educatives dels infants en centres d?_?acollida de menors: una revisió sistemàtica de la literatura
  • Ni inmaterial, ni imperceptible: Los Recursos de Atención a Menores Víctimas de Violencia de Género en las Islas Baleares
  • Pobresa infantil i famílies immigrades a Espanya. Diagnòstic i propostes d?_?intervenció
  • Programa Competencies Maternes
  • Programas Intergeneracionales Educativos con alumnado de Educación Primaria y Secundaria: Una Revisión Sistemática Internacional
  • Proposta d'intervenció pel foment d'hàbits de vida saludable centrada amb els esmorzars i berenars
  • PROPOSTA DE MILLORA DEL PROGRAMA DE VACANCES EN PAU
  • PROPUESTA DE INTERVENCIÓN PREVENTIVA EN EL USO DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS EN MENORES
  • Al son de la música: propuesta de proyecto socioeducativo a través de la música
  • Anàlisis de l'eficàcia dels programes de prevenció familiar del consum de drogues en adolescents
  • Diseny d'un programa de criança en positiu per famílies amb infants de 3-6 anys en el marc dels serveis socials com a eina socioeducativa d'intervenció comunitària
  • Diseño y aplicación de un programa de Inteligencia Emocional en un grupo de alumnos de Formación Profesional
  • Expresión autónoma de necesidades de las personas extuteladas
  • Gestión del conflicto desde la etapa de Educación Infantil. Adaptación del programa basado en la evidencia KiVa
  • L'educador/a social als centres d'educació secundària: anàlisi del seu rol dins el centre (TISOC) i fora (SSCB)
  • La Figura de l'Educador Social als Centres Educatius: Una Revisió Sistemàtica
  • La ruptura dels acolliments familiars: una revisió sistemàtica
  • Mindfulness e Inteligencia Emocional en Menores sujetos a Medidas Judiciales
  • Orientació de gènere en els serveis de justícia juvenil
  • Pornografia entre nens i nenes i adolescents: una revisió sistemàtica sobre la pornografia en aquests col·lectius
  • Programa d¿habilitats parentals per maneig de conductes problemes per infants en edat preescolar
  • Programas de Educación Afectivo-Sexual en España: una revisión sistemática
  • Situación actual del acogimiento residencial y necesidades en la intervención en salud mental de menores institucionalizados
  • "Estudio sobre prevención y consumo de drogas en adolescentes, 2017. Análisis de una comunidad de Mallorca"
  • La transición a la vida adulta de los jóvenes extutelados. Estudio del programa de emancipación de la ¿Fundación de Solidaridad Amaranta¿
  • La violencia filio parental, una aproximación a un fenómeno emergente en la sociedad actual.
  • Programas de prevención de adicción a las tecnologías de la información y comunicación: una propuesta de buenas prácticas
  • Comparación de los programas de formación para padres adoptantes a nivel nacional
  • El proceso de emancipación de jóvenes extutelados/as y sus dificultades
  • Fundación La Caixa: el impacto del trabajo en red. Estudio comparativo de los diagnósticos realizados en Palma de Mallorca.
  • La implementació de l'educació afectivosexual a l'Educació Primària de les Illes Balears
  • Las competencias parentales de las familias que participan en el programa ¿Manitos Trabajando¿ del Centro de Apoyo a Niños, Niñas y Adolescentes Trabajadores de Piura, Perú.
  • Les dificultats d¿aprenentatge dels infants maltractats que viuen en centres d¿acollida de Mallorca. Guia de recomanacions de bones pràctiques per millorar l¿aprenentatge.
  • Protección de menores e intervención socioeducativa con familias. Estado de la cuestión de la normativa de protección de menores y revisión sistemática cualitativa de programas de intervención familiar.
  • Repercusión de la política social en el modelo social de las Islas Baleares
  • Situación social y familiar del alumnado del Programa Manitos Creciendo: un estudio descriptivo en el Centro de Apoyo a Niños y Adolescentes Trabajadores de la ciudad de Piura
  • Anàlisi de la intervenció amb maltractadors condemnats a Mallorca.
  • Aproximació a l'escola privada i religiosa de la Postguerra a través del testimoni del seu alumnat
  • Aproximación a una diagnosis del sinhogarismo en Mallorca
  • El proceso de integración del adolescente inmigrante latino en Palma de Mallorca: ¿Cómo influye en su proyecto de vida?
  • Estudio de caso del Programa de Integración Familiar (PIF) de Galicia
  • Evaluación del Programa de Competencia Familiar implementado como programa piloto, en la comunidad de Daniel Flores Zavaleta en Costa Rica
  • Implicacions per a la Pràctica Professional en la Intervenció Socioeducativa amb Famílies Homoparentals Adoptants: Dues Revisions Sistemàtiques Exploratòries
  • Intervenció educativa: Reforç escolar al centre residencial de menors "Fundación Padre Montalvo"
  • L¿èxit escolar a l¿Educació Primària: una proposta d¿intervenció per al segon curs a partir de l¿acció tutorial
  • La prevención de drogodependencias en el ámbito familiar en Galicia: aplicación del PCF en el Centro de Día de Atención al Menor Alborada (Vigo)
  • Vulnerabilitat social de les persones majors del barri del Terreno
  • ¿Famílies .... d¿aquest planeta?¿ Estudi exploratori sobre discapacitat i família dins el binomi Fundació Amadip Esment - Institut Mallorquí d¿Afers Socials
  • "Menors que veuen, menors que sofreixen"
  • Abús Sexual Infantil i Resposta Sistèmica al Trauma: una Revisió Sistemàtica Exploratòria
  • Anàlisi de la percepció i coneixement del Servei de Protecció de Menors per part del professorat
  • Cap a la intervenció amb famílies de menors infractors en les Illes Balears: una proposta d'intervenció
  • Disseny del Programa d'Educació Socio-Emocional per a infants de 6 a 8 anys en acolliment familiar en família extensa.
  • Estudi sobre la situació social de les famílies a Capdepera, molt especialment, als sectors més vulnerables a l'exclusió
  • Gestió de qualitat: capacitat de millorar.
  • Impacte de la immigració sobre el sistema escolar del municipi d'Alcúdia i la resposta de l'escola
  • L'assetjament escolar: un dany ocult
  • La formació de mestres d'educació primària a les universitats espanyoles atenent aspectes relacionats amb la família i l'escola
  • Las necesidades de los profesionales que trabajan dentro del Equipo de Primera Valoración y Urgencias dentro del Servicio de Protección del Menor (IMAS) de las Islas Baleares
  • Revisió sistemàtica de programes Universals de prevenció de drogues basats en l'evidència
  • Aplicacions del model centrat en solucions als grups d'autoajuda: treball amb famílies des del ámbit sanitari
  • Comunicació entre pares i fills que presenten una deficiència i/o discapacitat auditiva
  • El jou de la postguerra: anàlisi de la Llei de 17 de juliol de 1945 sobre educació primària
  • El model circular narratiu en el context de la mediació familiar: una manera de deconstruir el relat que manté a les persones en el problema
  • Els ambients d'aprenentatge: una estratègia metodològica pel tractament de les matemàtiques
  • El Segell Pro Infància. Reconstrucció històrica
  • Empatía en jóvenes residentes en el centro socioeducativo Es Pinaret
  • Evaluació de l'eficàcia del programa base, Proyecto Hombre Balears
  • L'activitat física com a mitjà facilitador de la socialització en contextos d'exclusió social: una proposta d'intervenció
  • L'Adopció Internacional: problemàtica, característiques i necessitats educatives
  • La feina de història de vida en acolliment familiar, residencial i adopció
  • La homofobia escolar desde la perspectiva de la atención a la diversidad afectivo-sexual
  • Les noves formes d'abús sexual infantil amb les noves tecnologies (TICS)
  • Perpeción del profesorado en los centros educativos de Mallorca: La adaptación escolar de los niños adoptados
  • Trajectòries d'emancipació de joves extutelats de la Fundació Natzaret
  • Un sport de comentaris: anem per bon camí?
  • Abús sexual infantil i la seva prevenció
  • Anàlisi des d'una perspectiva familiar de les difilcutats socials que limiten la sexualitat en la vellesa.
  • Anàlisi sobre l'ús que donen a les seves pàgines web i a les xarxes socials les associacions de discapacitats de Balears.
  • Desensibilització i Reprocessament a través dels Moviments Oculars (EMDR) per al tractament en l'abús sexual infantil.
  • Efectes del fenomen migratori en els centres escolars de Son Gotleu.
  • El massatge infantil: un possible instrument per facilitar la formació del vincle entre els nins adoptats i els seus pares adoptius.
  • El procés d'integració i adaptació dels menors en els centres residencials.
  • Els punts de trovada a Espanya.
  • Factors clau per a la capacitat d'emancipació dels joves. Estudi de cas: la llar d'acollida Llars El Temple.
  • Famílies monoparentals en risc d'exclusió social
  • Intervenció socioeducativa amb famílies en risc des d'un Centre Municipal de Serveis Socials de Palma.
  • Intervenció socioeducativa amb menors d'entre 14 i 16 anys per a la bona adaptació de la tornada a la llar familiar, després de la seva estància en centres d'internament destinats al compliment de mesures judicials.
  • La figura de l'educador en medi obert: el cas del treball de suport escolar al municipi de Binissalem.
  • La precarietat de la infància a un nucli turístic. L'impacte del treball socioeducatiu en xarxa.
  • La violència Filio-parental en xasos d'adopcions internacionals: una proposta de millora.
  • Programes de reunificació familiar: una revisió sistemàtica
  • Projecte jove i programes de tractament de drogodependencia en joves.
  • Retrospectiva dels programes de violència fisioparental: una proposta.
  • Validació d'un instrument per avaluar la qualitat de l'atenció residencial a Mallorca.
  • Catàleg de centres específics per a infants i joves en trastorn de l'espectre autista (TEA) a l'Estat Espanyol, dirigit a famílies
  • Centre Socioeducatiu Es Fusteret: anàlisi retrospectiu de casos
  • Consum de drogues en menors infractors interns en un centre terapèutic.
  • El treball educatiu a la xarxa al procés d'emancipació
  • Estratègies cognitives
  • Família i nadons. Aprenenm junts. El treball des de l'atenció primerenca amb famílies amb risc social
  • Famílies multiproblemàtique. Concepte i marc teòric. programes d'intervenció a les Illes Balears.
  • Implementació de tallers de risoteràpia dins el programa "Espai, joc i lleure" com a mitjà per enfortir la relació entre pares i fills
  • Infància i escola durant el primer franquisme a les Illes Balears (1939-1959): una aproximació a l'escola pública a través de les memòries de pràctiques de magisteri.
  • Intervenció socioeducativa amb families de risc. Estudi de cas de una menor en un centre de protecció.
  • La mirada sistèmica des d' un Centre de Protecció de Menors
  • La prevenció de conductes de risc sexual en l'aldolescència. La implementació de tallers en centres residencials
  • Projecte jove, un treball terapèutic amb adol·lescents
  • Proposta d'intervenció amb famílies de menors amb problemes de conducta
  • Proposta d'intervenció socioeducativa per a situacions de fracàs adoptiu a l'àmbit residencial
  • Protecció i correcció de la infància als expedients del Tribunal Tutelar de Menors de Balears
  • Serveis socials d'Almuñecar (Granada). Experiència en prevenció i intervenció comunitària amb menors i familia i les drogodependències.