Màster Universitari. Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió

Any acadèmic 2018-19 | 120 crèdits | 45 places

Dades i indicadors

En relació amb l'alumnat

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Nou ingrés 19 17 12 15 13 19
Nou ingrés SIIU 2 4 6 9 12 16
Matriculats 61 60 56 47 41 49
Titulats 9 7 17 11 6 8

Alumne de nou ingrés: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada. Pot tenir crèdits reconeguts o no.

Alumne de nou ingrés SIIU: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada a l’estudi i que, seguint els criteris del SIIU, pot tenir menys de 10 crèdits (en cas de màster) o 30 crèdits (en cas de grau) reconeguts. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població òptima de nou ingrés. 

Alumne matriculat: és aquell que té una matrícula activa a un estudi durant un curs acadèmic. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població total.

  • No es consideren les reserves de matrícula (per espera d’obtenció de plaça en una altra universitat o per espera de reconeixement de crèdits)
  • No es consideren les anul·lacions de matrícula
  • No es consideren els alumnes declarats com a impagats.

Alumne titulat: és aquell que ha superat (aprovat o reconegut) tots els crèdits requerits per a la titulació; per tant, ha acabat els estudis, independentment que hagi demanat o no l’expedició del títol.

En relació amb la cohort d'ingrés

 

Dades i descripció

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Taxa de graduació - - - 33% 60% 39%
Taxa d'abandonament - 5% 10% 18% 25% 7%

Taxa d'abandonament definitiu: percentatge d’estudiants d’una cohort de nou ingrés que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat a la seva titulació ni a cap altra, ni a la mateixa universitat ni a cap altra de l’Estat espanyol, durant dos cursos consecutius.

Taxa de graduació (RD 1393/2007): percentatge d'estudiants d'una cohort d'entrada que acaben els ensenyaments en el temps teòric previst al pla d'estudis o en un curs més. La població de referència és la població de nou ingrés SIIU a temps complet.

En relació amb la promoció de titulats

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'eficiència dels graduats - - 100% 100% 100% 91%

La taxa d'eficiència es defineix com la relació percentual entre el nombre total de crèdits que ha superat un estudiant al llarg de la titulació en què s'ha titulat i el nombre total de crèdits en què s'ha matriculat efectivament. La població de referència és la població òptima.

En relació amb la població de crèdits

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'èxit de la titulació 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Taxa de rendiment 77% 77% 76% 84% 84% 77%

Taxa d'èxit: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits presentats a avaluació.

Taxa de rendiment: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits matriculats.

Qui vetlla directament per la qualitat del títol?

Comissió de Garantia de Qualitat (CGQ)

Responsable de qualitat
María José Mulet Gutiérrez
Personal Docent i Investigador
  • Sonsoles Hernández
  • Sebastiana María Sabater Rebassa
  • Daniel Albero
  • Manuel Antonio Calvo Trias
  • Enrique García Riaza
  • Miquel Àngel Capellà Galmés
Personal de Administració i Serveis
M. Consolación Hernández Guerra
Alumnat
  • Cristina Sancho Brunet
  • Jesús Martín Quetglas

La CGQ recull total la informació rellevant del títol (informes d'enquestes, dades, estadístiques, queixes, suggeriments, etc.) i les analitza. Pots consultar la normativa i les funcions de les CGQ.

Compromís de qualitat

Declaració amb la qual el/la responsable de qualitat del màster expressa el seu compromís amb la qualitat i la millora contínua en el desenvolupament de les seves actuacions.

Treballs de fi de màster

  • Aproximació al semanari "Justicia". Manacor (1909-1911)
  • Aquell Círculo Mallorquín. Història, organització i activitats (1851-1983)
  • Bases del Pla Director per a un projecte de divulgació del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Palma basat en l’experiència Open House
  • El Còmic i la Memòria Històrica: el cas de la Segona Guerra Mundial
  • El potencial turístico de las ciudades no turísticas en el contexo de las industrias creativas de Rusia central
  • Els orígens de la localitat costanera de Cala Rajada i l'arribada del primer turisme (1860 - 1936)
  • Els patrons d’assentament dels jaciments d’època romana a Alcúdia
  • Historia, Política y Sociedad del siglo XX a través de los cómics de Tintín.
  • Historia i política en el còmic francobelga: el cas d'Astèrix.
  • La población artesana en una ciudad preindustrial: Palma a finales del siglo XVIII a través del Impuesto de Utensilio
  • La promoció artística femenina a la Mallorca medieval
  • Les migracions interiors d'Espanya en el segle XX: l'arribada dels peninsulars a Mallorca. Els casos d'Alaró, Binissalem, Consell i Lloseta entre el 1930 i el 1973.
  • Renovación cultural y modernidad. El caso paradigmático de la revista Brisas (1934-1936)
  • El mètode científic aplicat a la presa de decisions en la conservació-restauració del patrimoni. L’oportunitat de l’actualització documental
  • El Patrimoni Industrial d'Inca a través del Catàleg Municipal. Avaluació i diagnosi de les seves capacitats
  • Estudi històric i valors patrimonials d'un ball tradicional: mateixes
  • Inventari i posada en valor del patrimoni artístic de la UIB
  • La arquitectura y monumentos de Roma en las acuñaciones monetales entre el siglo II aC y el 476 dC
  • La conservació de l’església parroquial de Sant Marçal de Marratxí (Mallorca): estudi diagnòstic i dades per a un pla de gestió cultural.
  • Pintors viatgers a Mallorca. El cas de Pedro Blanes Viale
  • Propuesta de estudio y difusión del archivo fotográfico de la Fundación Charo y Camilo José Cela.
  • Copes Crestades: classificació morfomètrica i tipolgògica d’una producció ceràmica típica del Postalaiòtic a Mallorca (650/550-123 a.C.).
  • El centre d'interpretació del jaciment arqueològic de l'illot de Sa Galera: anàlisi i desenvolupament museològic.
  • El patrimoni arquitectònic de la línia ferroviària de Palma-Santanyí. Catalogació i gestió dels elements immobles i trams ferris.
  • El patrimonio retablístico de la parroquia de Sant Joan Baptista de Calvià: estudio histórico-artístico y propuesta de divulgación
  • L'art contemporain et la grande distribution alimentaire depuis 1960
  • Usos, modificaciones y conservación de la arquitectura de Palma según la literatura de viajes del siglo XIX
  • "origen i transformació històrica de la capella del santíssim a la seu de mallorca"
  • Aproximació historiogràfica a la conformació dels museus de l'església de mallorca a la primera meitat del segle xx.
  • Catalogació i estudi dels fons documental de les fàbriques "Pons, roig i Pons" i "Objectes de bijuteria i sivelles per a calçat de senyora" conservat al Museu de Menorca
  • Deu, Pàtria i Rei? Una aproximació als origens del carlisme a Mallorca
  • El Fons Llabrés: anàlisi de la seva gestió i proposta d'actuació
  • Esclaus a l'illa de la calma. La repressió a Sa Pobla durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme (1936-1941)
  • Història del culte a sant Sebastià a la Catedral de Mallorca fins al 1725
  • Introducció a l’evolució de la zona de S’Hort d'en Moranta (Palma, 1850-1935)
  • La civilització de la vall de l'Indus: Estat de la qüestió
  • Porta de Santa Margalida: la polèmica del seu enderrocament
  • Una mirada a l'òpera a través de la premsa (1889-1914)
  • "Patrimonialiser" un art èphémère. La paradoxa du Street Art, entre prohibition et muséification
  • Adiós Santa Margalida, Adiós! L'emigració exterior margalidana entre 1880 i 1940
  • Anàlisi arquitectònica: les cases de Son Nicolau. Sa Indioteria, Palma
  • De la invisibilitat al testimonialisme. La presència de la dona a la premsa local des de 1975 fins a l'actualitat. El cas del setmanari Sóller
  • Descobrint l'Eixample de Palma
  • Els materials de construcció a través de la documentació històrica (Segles XIV-XVIII)
  • Graffiti i altres intervencions murals urbanes modernes a Mallorca
  • L'alliberament polític. El sufragi femení a la premsa diària mallorquina de la Segona República.
  • La educación del patrimonio cultural en la educación secundaria obligatoria de las Islas Baleares
  • La miniatura a les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca i a les Ordinacions de Cort de Pere IV d'Aragó. L'adopció de models icònics a l'scriptorium regi català.
  • La modernització al municipi de Petra: infraestructures i obres públiques (1873-1936)
  • La représentation de la mémoire citadine au travers de la pratique photographique contemporaine
  • Los catálogos municipales de bienes culturales. El caso de la arqueología
  • Mise en valeur de la culture locale lie'e au patrimoine religieux et des edifices de culte. Étude comparée de l'îlle de Majorque, en Espagne, et du Roussillon, en France
  • "Item eligo sepulturam": Els espais de la mort a Ciutat de Mallorca (segles XIII-XVI)
  • Arquitectura turística en Mallorca (1939-1960). Bases metodológicas para su estudio
  • El conjunt de ceràmica baixmedieval del Born (Palma). Noves fonts materials per a l'estudi de la Mallorca medieval.
  • L'art de l'opposició mitjançant el grup Rojas i el GAC
  • La protecció dels centres històrics-Palma: cap a un reconeixement mundial del patrimoni
  • La representació iconogràfica de Santa Caterina Tomàs. Segles XVI-XIX
  • Les guies turístiques de Mallorca (1900-1936)
  • Les publicacions periòdiques del municipi de Calvià (1963-2000)
  • VILAMARINERA. Projecte de recuperació i posada en valor del patrimoni marítim de la Vila Joiosa
  • Visions de la dona a les publicacions de la Trancisió a Mallorca
  • Dar pan. Hornos y horneros en la Ciutat de Mallorca. 1450-1650
  • De Mallorca a l'Argentina. L'emigració en el municipi de Manacor des de 1880 fins a l'inici de la Gran Guerra
  • El bandolerisme a la Hispània republicana
  • El concepte d'espoliació patrimonial en la normativa: la qüestió de les competències i l'àmbit de gestió
  • El setmanari Andraitx (1920-1945). 25 anys de la vida d'un poble
  • La construcció de la imatge turística de Mallorca a través del cinema (1920-1936). Una proposta d'anàlisi històrica i metodològica
  • La llista d'homes d'armes de Mallorca de 1515. Transcripció, índexs i estudi documental
  • Las influencias pictóricas en la obra de Aleksandr Petrov
  • Patrimoni, Turisme i Tecnologia
  • Proyecto de Museo de la Industria de Mallorca
  • Anàlisi de la gestió del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia. Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia
  • Imatgeria mariana a Mallorca: segles XIII-XV
  • L'archèologie monumentale sèlon Jean-Auguste Brutails (1884-1926)
  • L'art dels jardins a Mallorca a les èpoques Moderna i Contemporània: bases teòriques i metodològiques per al seu estudi
  • La gestión del patrimonio arqueológico: intervenciones de paisajismo y jardinería en espacios arqueológicos
  • La política sanitària i la mortalitat al municipi d'Andratx (1868-1899)
  • La tauromaquia en la obra de Miquel Barceló
  • Pere Daura (1908-1936): Influències, recerca i experimentació en l'art de la modernitat
  • Proposta de Gestió i Difusió per al Centre d'Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró d'Alcoletge, Lleida
  • Tres publicacions republicanes del segle XIX: El Demócrata, El Republicano i La República
  • "Les eleccions durant la Trancisió democràtica a les Pitiüses (1976-83)"
  • "Tarragona. Patrimoni de la Humanitat. Anàlisi de la gestió"
  • Budisme tibetà. Patrimoni tangible e intangible
  • El debat sobre el patrimoni cultural al Parlament de les Illes Balears (1983-1998)
  • "Fotografia i projecte arquitectònic"